abstract
  • Aquest catàleg recull els resultats de l’exposició “Solatge”, formada per obres creades per artistes que van fer una estada creativa al llarg del primer any d’existència del programa de residències del Bòlit (2014/2015). La mostra es va poder visitar a Girona i a Alaró (Mallorca) i els treballs presenten com a denominador comú la importància del procés de creació i l’impacte del context sobre la idea que acaba motivant la generació i el significat d’una obra. El programa de residències del Bòlit es defineix com un espai d’intercanvi amb altres centres i espais de residència així com un espai de creació i de recerca.

  • solatge, residències d’artistes, art contemporani, publicació dinàmica, cultura digital, ciutat, creació contemporània, recerca artística, arts visuals, mapping, Bòlit, Le LAIT, La Panacée, Museu de l’Empordà, Addaya, 1646, Son Tugores.

  • El solatge és el pòsit que deixa un líquid al fons del receptacle que el conté quan roman en repòs, com la mare del vi o el marro del cafè. El solatge que trobareu en aquest catàleg el conformen les obres creades pels artistes que van fer una estada creativa o residència al llarg del primer any d’existència del programa de residències del Bòlit, iniciat el maig de 2014. Com una primera sedimentació del projecte, les obres dels deu primers artistes residents van configurar l’exposició Solatge, que es va presentar el 2015 a les sales del Bòlit de Girona i que, posteriorment, va itinerar al Casal Son Tugores d’Alaró; són també les obres que ara fan pòsit en aquest catàleg. Al mateix temps, cadascun dels treballs presentats és el resultat o solatge de l’estada creativa de cadascun dels artistes.

    Val a dir que solatge també indica un resultat vinculat a una anyada, la qual cosa ens ha de situar en la idea que, any rere any, s’espera una collita, un solatge i un cupatge diferent, per la qual cosa hem d’entendre aquest catàleg com el resultat d’una primera etapa d’un programa estable que aspira a viure un llarg recorregut que ens permeti obtenir, al centre d’art, als artistes participants i al públic, nous i bons fruits que estimulin la nostra mirada i la nostra ment.

    Els artistes participants en el primer any de residències del Bòlit responen a diverses iniciatives del centre, com ara intercanvis entre espais d’art contemporani i convocatòries per a artistes de diversa natura i intencionalitat. En aquest sentit, és especialment important la col·laboració mantinguda amb Addaya Centre d’Art Contemporani, que va permetre seleccionar quatre artistes ―Pere Bellès, Andrés Senra, Tomás Pizá i David Crespo― perquè realitzessin residències de recerca d’un mes de durada en el centre d’art diferent al que tenen més a prop. També és destacable el pes del projecte ETAC (Espai Transfronterer d’Art Contemporani), en el qual participen, a més d’Addaya i el Bòlit, els centres d’art Le LAIT d’Albi, La Panacée de Montpeller i el Museu de l’Empordà de Figueres, i que ha comptat amb el suport de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Gràcies a la convocatòria internacional de l’ETAC, els artistes Javier Chozas i Jennis Li Cheng Tien van fer una residència de sis setmanes a Girona.

    Altres artistes residents van ser seleccionats a través de convocatòries específiques del Bòlit que responien a diferents objectius. Andrés Siri va fer una residència per a la creació d’una obra en vídeo que aportés una mirada singular sobre el patrimoni de Girona. Carme Platero i Teresa Martín van fer la residència de video mapping vinculada al FIMG (Festival Internacional de Mapping de Girona). Azahara Cerezo va guanyar la beca per realitzar una residència d’un mes a La Haia en virtut d’un acord de col·laboració entre el Bòlit i l’associació d’artistes holandesa 1646. Finalment, el projecte compartit entre el Bòlit i l’Associació Gresol per dur a terme una nova programació estable d’art d’acció que heretés els objectius del festival FEM va culminar amb la residència de dues setmanes d’Elvira Santamaria i Brian Patterson a Girona.

    Navegant per aquest catàleg veureu que les obres de Solatge són el resultat de l’experiència de recerca d’uns artistes de procedències diverses que s’han interessat per treballar en una situació no habitual que els predisposa a la creació conceptual, crítica o reflexiva. El resultat són pintures, vídeos, fotografies i instal·lacions. Destaca la presència d’un bon nombre d’instal·lacions pluridisciplinàries que combinen els audiovisuals amb altres recursos, com ara l’escultura, la fotografia, el text o el so. En tots els casos, però, es veu com els diferents elements són disposats com a part d’una narració. També podem veure que hi ha un denominador comú en totes elles: la importància del procés de creació i de l’impacte del context sobre la idea que acaba motivant la generació i el significat d’una obra.

    Els artistes han realitzat projectes site-specific per al context on han fet la residència. Es tracta d’uns treballs que són fruit de la mirada singular d’artistes procedents d’indrets diversos del món sobre un nou lloc que es predisposen a conèixer: Javier Chozas, Teresa Martín, Andrés Senra (Madrid), David Crespo (Lleó), Elvira Santamaría (Mèxic), Brian Patterson (Regne Unit), Jennis Li Cheng Tien (Berlín), Tomàs Pizà (Mallorca), Carme Platero (Barcelona), Pere Bellès (Cadaqués), Andrés Siri i Azahara Cerezo (Girona).

    Alguns dels treballs ―els de Teresa Martín i Carme Platero, Andrés Senra, Andrés Siri, Elvira Santamaria i Brian Patterson― suposen una mirada nova i suggerent sobre la ciutat de Girona. A través del treball d’aquests artistes, coneguts racons del Barri Vell, com ara la porta dels Apòstols de la Catedral, els Banys Àrabs, el riu Onyar, la vall de Sant Daniel i la cisterna del Museu d’Història, prenen un nou caire, ens traslladen noves idees o prenen nous significats. Altres artistes residents han trobat la font d’inspiració en altres paisatges, com Jennis Li Cheng Tien, que construeix una metàfora amb les aigües del riu Onyar; Tomás Pizá, que recorre els paisatges més típics i de postal de la Costa Brava, i David Crespo, que realitza una obra que té els barris gironins de Sant Narcís i de Domeny com a protagonistes. Per la seva banda, els dos artistes que han gaudit de la beca del Bòlit per fer una estada creativa han pogut investigar en altres contextos: Pere Bellès va realitzar una obra nova sobre Alaró (Mallorca) i Azahara Cerezo va tenir la oportunitat d’investigar a La Haia (Holanda) el protagonista del seu projecte. Finalment, podem veure com l’obra de Javier Chozas, artista resident a Girona, no se circumscriu a un marc territorial, ja que, en el seu cas, el seu treball és la materialització física d’una reflexió.

    El programa de residències del Bòlit es defineix com un espai d’intercanvi amb altres centres i espais de residència. La intenció és establir acords que permetin tant acollir artistes de fora com facilitar als artistes gironins l’experiència de residències artístiques en altres realitats interessants. També es defineix com un espai de creació i de recerca. Per als artistes residents a Girona, el Bòlit facilita les eines bàsiques perquè els artistes puguin realitzar un treball de recerca en relació amb el context de la ciutat de Girona: un apartament al costat del Bòlit_StNicolau (la capella romànica que és una de les dues seus expositives del centre d’art i que es troba situada al cor del Barri Vell), així com recursos de treball o contactes a mida de cada participant i projecte. Durant aquest primer any, els artistes han treballat en indrets diversos com les biblioteques, l’espai taller que té el Bòlit al Centre Cultural La Mercè, l’Espai Marfà i espais patrimonials singulars com ara els Banys Àrabs, el micvé del Museu d’Història dels Jueus i la carbonera i la cisterna del Museu d’Història de la Ciutat.

    Els artistes que participen en el projecte de residències ho fan a partir d’un projecte que prèviament han presentat al centre d’art. El projecte és la seva hipòtesi de treball, tot i que, in situ, els artistes investiguen, elaboren, confirmen, alteren, modifiquen o rebutgen la seva idea inicial. L’espai de residència esdevé el laboratori de recerca i creació, i la ciutat mateixa, l’objecte d’estudi o l’ambient que influeix en la recerca, com un cultiu que propicia processos de serendipitat. És en la confrontació de l’artista amb el nou ambient que l’acull quan s’estimula la creació i es motiva la recerca.

    En l’artista resident, no hi ha una mirada neutra ni vaga ni flâneur. La seva és la mirada de l’investigador, de qui fa recerca, pausadament o fins a l’esgotament de les possibilitats que tenen al seu abast. Tal i com remarca Andrés Siri quan explica el procés de creació de la seva obra Parpelleig, “Esgotar uns espais de la ciutat, redescobrir noves mirades, nous enfocaments. Destruir la relació amb el lloc, construir-la novament. Apartar la imatge del seu contingut, explorar les virtuts, possibilitats i limitacions, assajar moviments, trobar zones intermèdies al blanc i negre, desdibuixar les ombres, detenir, accelerar o retrocedir en el temps”.

    Per a un artista, disposar d’una motivació, d’un espai de creació, d’una nova ciutat per descobrir són molts recursos en un temps en què el treball artístic es caracteritza per la precarietat dels mitjans que els artistes tenen a l’abast. Facilitar el treball creatiu dels artistes és una de les principals funcions d’un centre de creació contemporània. Així doncs, el projecte de residències és un dels recursos que té el Bòlit per fomentar la recerca i la creació contemporànies.

    L’aposta del centre d’art no és el treball amb l’obra material, la ja creada i museïtzable, sinó que és un treball que es fa en previsió, abans de la creació de l’obra, per afavorir-ne la seva aparició o la reflexió. No hi ha medicament sense treball de laboratori i no hi ha obra d’art sense procés creatiu. Per això, en aquest projecte posem èmfasi en la importància del procés i en el pensament, i ensenyem un resultat final, si hi és, o un treball en procés, si s’escau. Promovent l’acte creatiu, posem el test i la llavor perquè es cultivi una obra d’art.

    En el programa de residències no busquem que els artistes creïn obres espectaculars ni que ens hi entretinguin, busquem que creïn obres que deixin rastre i que es relacionin amb el context, és dir, que prenguin significat i intenció, en el sentit que indicava Hans Haacke en les seves converses amb Bourdieu.1 Per això ens interessa resseguir el rastre que els artistes residents han deixat sobre el lloc de residència, però també l’empremta que aquest lloc ha deixat sobre els artistes. Vet aquí aquest Solatge.

     

    Carme Sais
    Directora de Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

    Exposició Solatge.
    Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona.
    De juny a agost de 2015

    Exposició Solatge.
    Addaya, Centre d’Art Contemporani. Alaró.
    D’octubre a desembre de 2015