David Crespo analitza els territoris a través del joc. Una via de comunicació, entre artista i comunitat, per esbrinar les relacions i singularitats i localitzar-ne les problemàtiques. Li interessa com a activitat comuna, buscant l’acció, l’experimentació i sobretot la participació ciutadana. Pick-pang es una onomatopeia barreja dels sons de dos esports, el bèlit, joc característic del barri de Sant Narcís, i el ping-pong ja que en troba taules abandonades al barri de Domeny. El resultat és una instal·lació dels jocs que caracteritzen, segons ell, aquestes dues zones de Girona.
joc, comunicació, comunitat, problemàtiques socials, instal·lació, Sant Narcís, bèlit, Domeny, ping-pong.
David Crespo | Pick-pang, 2015
El punt de partida de l’obra és el barri de Sant Narcís de Girona i el seu joc més característic i identificatiu, el bèlit. A partir d’aquí investiga les particularitats del joc i del barri com a territori amb caràcter propi i diferenciat de la ciutat de Girona. A la vegada, mentre practica running, es fixa en una altra zona allunyada del centre com és Domeny. En aquest espai, a causa de les conseqüències de la bombolla immobiliària, han quedat abandonades unes taules de ping-pong enmig del no-res. Responent a les dues particularitats d’aquestes zones i als seus jocs, crea l’onomatopeia pick-pang que és la barreja del so que fa una raqueta de ping-pong quan colpeja la pilota i el so d’un bèlit quan és picat per una cana de fusta. A la taula de pick-pang, combinació de les dues disciplines, l’espectador hi pot trobar diverses formes de jugar canviant de posició i de direcció les taules. Acompanyats pel so de rots que responen a un diàleg capritxós, irònic i atzarós que fa la impressió que una part respon a l’altra.
Pick-pang, 2015
Instal·lació
Mides variables
Taula de ping-pong, fusta, plàstic i àudio
Procés creatiu
David Crespo
Lleó, 1984
Viu i treballa a Madrid
David Crespo analitza els indrets i els territoris a través d’una de les seves formes d’expressió més primitives, el joc. Una via de comunicació que incideix directament en la interacció social per acabar-ne d’esbrinar les relacions i singularitats, localitzar les problemàtiques socials i/o polítiques, les situacions de crisi i vulnerabilitat. Vol no només saber quins són els jocs, sinó jugar-hi, endinsant-se al territori per tal de fer-lo seu i apoderar-se’n. Li interessa el joc en tant que activitat comuna i no pel que fa a les regles i les normes, ni pel fet de guanyar o perdre, sinó com un diàleg entre ell i la comunitat, buscant l’acció, l’experimentació i sobretot la participació ciutadana.
Les seves peces carregades d’ironia, sarcasme i despreocupades busquen el factor humà del joc, l’acció lliure, espontània i desinteressada. Sovint, accions, instal·lacions o vídeos en què es pugui generar comunitat i en què el públic pugui intervenir, tocar i jugar per empatitzar amb ell i l’obra.
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Vigo (2008), màster en fotografia per l’escola EFTI de Madrid (2009) i màster en Art, Investigació i Creació per la Universitat Complutense de Madrid (2011).
Ha realitzat exposicions individuals entre les quals destaquen “Do Disturb”, comissariada per Palais de Tokyo amb Matadero Madrid, el MOMA PS1 i la TATE Modern A a Palais de Tokyo de París (2015); Katathlon a la Galeria Cero de Madrid (2015); Fuera de Juego a la Galeria Addaya, Mallorca (2013); Biopsia de un Chasco a la Sala Alterarte d’Ourense (2013). Ha col·laborat en exposicions col·lectives com Status Alterado al Goethe Institute de Barcelona (2015); Solatge en el Bólit, Centre d’Art Contemporani de Girona (2015); Paradis terrenal a la Galeria RDV, Nantes, França (2014); Convidados al Centro de Arte Dados Negros, Villanueva de los Infantes, Ciudad Real (2014), entre altres.
Ha realitzat residències artístiques al Bòlit Centre d’Art Contemporani, Girona (2014), residència d’Art i Natura al Museu Pazo de Tor, Lugo (2013), a Movic, Movilidad Creativa a la Rioja (2011) i a Addaya, Centre d’Art Contemporani d’Alaró, Mallorca (2011).